Estem prop d'una Administració plenament coneixedora dels esdeveniments que afecten els seus interessats, així com els seus canvis de circumstàncies, capaç d’avançar-se en la prestació dels serveis públics?
Un supòsit en el qual l'Administració no requereixi que l'interessat demostri canvis en la seva situació, sinó que, proactivament, reconegui el seu dret.
Un exemple seria, en una bonificació d'IBI per família nombrosa: Tot seguit a la inscripció en el Registre Civil del tercer progenitor, l'Administració consultaria la base de dades fiscal i reconeixeria, d'ofici i sense mediar amb el contribuent, la bonificació tributària.
Per a respondre a la pregunta de que pròxims en el temps estem a l'automatització administrativa, abans hem d'entendre d'on venim i cap a on anem, quins factors han alentit, i alenteixen, l'Administració Electrònica, i quines millores o oportunitats se'ns presenten davant per a prestar serveis públics sense la necessitat d'interactuar amb l'interessat.
Context digital i la seva implantació a Espanya
L'Administració Electrònica es va contextualitzar en la societat de la informació, que al seu torn té el seu origen en el continu desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC), que permeten emmagatzemar, processar i circular quantitats de dades cada vegada majors, amb uns costos cada vegada menors i unes velocitats més altes en la transmissió d'aquestes dades. A Europa s'impulsa aquesta nova forma de societat abans del canvi de segle; mentre que, a Espanya, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, autoritza per primera vegada l'ús de mitjans electrònics amb caràcter voluntari.
La dècada de 2000 suposa l'arrencada de l'Administració Electrònica al nostre país, de la mà de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, centrada en el dret del ciutadà a #relacionar electrònicament i, encara que a penes parlés del funcionament intern de l'administració, la seva implementació tenia un caràcter “gairebé obligatori”. I és en 2015 quan sorgeixen les Lleis 39 i 40, que deroguen les anteriors i dissenyen una nova administració. La disposició final setena de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, disposa que les previsions relatives al registre electrònic d'apoderaments, registre electrònic, registre d'empleats públics habilitats, punt d'accés general electrònic de l'Administració i arxiu únic electrònic produirien efectes als dos anys de la seva entrada en vigor.
Durant els anys posteriors al 2016, dos Reials decrets van prolongar aquest termini fins al 2 d'octubre del 2020 el primer, i estenent-ho sis mesos més el segon, fins al 2 d'abril de 2021, data de l'entrada en vigor de l'Administració Electrònica.
Amb el pas dels anys són més els factors que ens ajuden a pensar que una Administració proactiva és possible. Espanya es situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea en matèria electrònica i fins i tot és referent gràcies a la implementació i facilitat d'ús del DNI electrònic.
Avanços de la nostra Administració Electrònica i impuls d'Europa
D'una banda, la bretxa digital, entesa com la falta d'habilitats tecnològiques, l'accés limitat a dispositius o manques d'accessibilitat, estan alentint l'Administració Electrònica.
Per un altre, l'optimització de processos, la simplificació i desburocratització de procediments o la capacitació constant del personal públic estan ajudant a estendre-la.
Els fons europeus ‘Next Generation’ estan dissenyats, entre altres àmbits d'actuació, per a accelerar la transformació digital mitjançant una major digitalització dels serveis públics. Aquests fons financen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dependent del Ministeri de Política Territorial, per a impulsar àrees clau per a l'Administració Electrònica: governança digital, prestació de serveis a través d'aplicacions mòbils, interoperabilitat i interconnexió de sistemes i dades entre les diferents administracions o ciberseguretat.
Hem de fer el salt de la normalització i simplificació administrativa a l'automatització o supressió de qualsevol treball mecànic que no vagi dirigit a aportar un valor afegit al procediment, dotant-lo així d'eficàcia
Per a contestar a la pregunta que ens fèiem al principi, hem de fer el salt de la normalització i simplificació administrativa a l'automatització o supressió de qualsevol treball mecànic que no vagi dirigit a aportar un valor afegit al procediment, dotant-lo així d'eficàcia; l'article 103 de la nostra Constitució, al punt primer, cita l'eficàcia com un dels principis als quals se sotmet l'Administració Pública.
Una realitat curtterminista? L'ocasió d'automatitzar el Padró
Amb tot, podríem plantejar-nos fer front al que recull l'article 69 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals: l'obligació d'informar els veïns quan es produeixin variacions en les dades d'una inscripció.
La respectiva comunicació recau d'ofici en la pròpia administració, sent susceptible de convertir-se en un procediment executat de manera automatitzada
Un dels supòsits és la remissió per part de l'INE als Ajuntaments dels canvis en els nivells d'estudis. La respectiva comunicació recau d'ofici en la pròpia administració, sent susceptible de convertir-se en un procediment executat de manera automatitzada, la qual cosa permetria comunicar al veí la variació padronal sense cap intervenció humana.
Cada vegada són més les eines al nostre abast per a poder fer realitat una generació de serveis invisibles en els quals l'usuari, en definitiva, no serà plenament conscient que se li està prestant un servei públic, i tot això sense renunciar a la garantia de dret bàsica en un estat democràtic com Espanya.
Expert en la implantació de projectes d'administració electrònica i tècnic especialista en l'automatització del procediment administratiu. Docent al programa de certificació de Gestiona.
