El 13 de juny de 2023 entra en vigor la normativa que estableix l’obligació de què les entitats públiques i privades tinguin disponible un canal de denúncies. Existeixen grans dubtes sobre l’abast que ha de tenir l’eina i les obligacions que han de complir les entitats afectades.
Provarem de solucionar-les al present article.
Quina normativa és aplicable al canal de denúncies?
Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat núm. 44 de 21 de febrer de 2023.
La Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019.
Què és un canal de denúncies?
Molt s’ha parlat d’aquest canal de denúncies i de la importància de complir la norma. Però tenim clar què és un canal de denúncies?
El primer que cal tenir en compte és el nom. La norma parla d’un sistema intern d’informació. El pas fonamental d’aquest sistema intern d’informació és el canal de denúncies. Aquest canal és una eina que prova d’aconseguir garantir la protecció de les persones que informin l’entitat (pública o privada) que denunciïn (comuniquin o informin) infraccions normatives en l’entorn laboral.
El canal de denúncies és una eina que prova d’aconseguir garantir la protecció de les persones que informin l’entitat que denunciïn infraccions normatives en l’entorn laboral
Quines entitats estan obligades a tenir-ne un?
Tal com ens diu la norma, tant les entitats públiques com privades hauran de comptar amb un canal de denúncies.
En l’àmbit privat tenen l’obligació:
- Les persones físiques o jurídiques del sector privat que tinguin contractats cinquanta o més treballadors.
- Les persones jurídiques del sector privat que entrin en l’àmbit d’aplicació dels actes de la Unió Europea en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció del blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme, seguretat del transport i protecció del medi ambient.
- Els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions creades per uns i d’altres, sempre que rebin o gestionin fons públics.
Sent potestativa la seva imposició per part de les entitats privades no descrites anteriorment.
En l’àmbit públic (de manera general) tenen l’obligació:
- L’Administració General de l’Estat, les Administracions de les comunitats autònomes, ciutats amb Estatut d’Autonomia i les entitats que integren l’Administració Local.
- Els organismes i entitats públiques vinculades o dependents d’alguna Administració pública, així com aquelles altres associacions i corporacions en què participin Administracions i organismes públics.
- Les autoritats administratives independents, el Banco de España i les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
- Les universitats públiques.
- Les corporacions de Dret públic.
- Les fundacions del sector públic.
- Les societats mercantils en el capital social majoritari del qual provingui del sector públic.
- Els òrgans constitucionals, els de rellevància constitucional i institucions autonòmiques anàlogues als anteriors.
Qui el pot utilitzar estant protegit per la norma (àmbit personal de la norma)?
En aquest cas la norma ens diu que és aplicable la protecció, des del punt de vista de les persones, a aquelles que tinguin relació laboral d’algun tipus amb l’entitat i que gràcies a aquesta relació han estat coneixedores del contingut plasmat en la denúncia presentada.
En concret, comprenent a:
- Les persones que tinguin la condició d’empleats públics o treballadors per compte aliè.
- Els autònoms.
- Els accionistes, partícips i persones pertanyents al òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa, inclosos els membres no executius;
- Qualsevol persona que treballi per a o sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdor.
Quan haurà d’estar disponible?
La regla general d’entrada en vigor de la norma és el 13 de juny, tanmateix, hi ha una excepció regulada en la Disposició Transitòria Segona de la norma, “…en el cas de les entitats jurídiques del sector privat amb dos-cents quaranta-nou treballadors o menys, així com dels municipis de menys de deu mil habitants, el termini previst en el paràgraf anterior s’estendrà fins i tot l’1 de desembre de 2023”.
Quines qüestions podran denunciar-se?
Poden ser denúncies d’il·lícits laborals, administratius i fins i tot de l’àmbit penal, això haurà de ser investigat dins de cadascuna de les entitats.
Hem d’aprovar alguna cosa en la nostra entitat per poder utilitzar-lo?
L’organització haurà de nomenar el responsable del Sistema intern d’informació, sigui un grup o una persona.
Així mateix, haurà de regular el pla d’actuació del Sistema intern d’informació.
Com poden finalitzar les denúncies?
Una vegada presentada la denúncia, la mateixa podrà ser admesa o rebutjada. Si la mateixa ha estat admesa s’haurà de realitzar un procediment d’investigació.
Les denúncies presentades podran ser anònimes o no (en el seu defecte els denunciants podran enumerar les seves dades personals). En el cas que l’organització tingui el correu electrònic del denunciant podrà comunicar-li els diferents canvis pels quals vagi passant la denúncia presentada. D’aquesta manera el denunciant estarà en tot moment informat. Si al contrari no ha aportat aquesta dada, és molt interessant que pugui accedir a través d’un localitzador entregat en el moment de posar la denúncia.
Amb aquest article hem provat de solucionar els dubtes més importants que ens han estat plantejats durant el període de vacatio legis fins a la seva entrada en vigor. Caldrà esperar a veure quin ús se li atorga a aquest canal de denúncies o sistema intern de comunicació, tant en les entitats públiques com privades.
