Marc Normatiu per a l’Obertura i Reutilització de la Informació del Sector Públic
En el context de la governança de la dada, l’obertura i reutilització de la informació generada pel sector públic juga un paper fonamental en la transparència, la innovació i el desenvolupament econòmic.
Les normatives que regulen aquest àmbit busquen garantir que les dades produïdes per entitats governamentals siguin accessibles, reutilitzables i segures, promovent així la participació ciutadana i l’eficiència administrativa.
Després d’analitzar en la Governança de la dada i el seu marc normatiu (part 1) el marc normatiu europeu per a la governança de la dada, en aquest segon lliurament ens centrem en les regulacions que afavoreixen l’obertura de la informació pública i el seu aprofitament per a diferents finalitats. Aquestes normes no només estableixen el dret d’accés a les dades públiques, sinó que també imposen obligacions a les administracions per facilitar la seva reutilització en benefici de la societat i l’economia.
La Directiva (UE) 2019/1024 representa la pedra angular en la regulació de les dades obertes dins de la Unió Europea. El seu principal objectiu és garantir que la informació generada per entitats públiques sigui accessible al públic de manera lliure o a un cost marginal. Per a això, estableix criteris per a la publicació i reutilització de dades, fomentant l’ús de formats oberts i estàndards que facilitin la seva interoperabilitat.
Punts clau de la Directiva:
Aquesta directiva reforça la idea que la informació pública és un ben comú i ha d’estar a l’abast de tots per fomentar un ecosistema digital més inclusiu i dinàmic.
El Reglament d’Execució (UE) 2023/138 complementa la Directiva 2019/1024 en establir una llista específica de conjunts de dades d’alt valor que les administracions han de publicar i actualitzar periòdicament.
Àmbits coberts per aquest reglament:
La importància d’aquest reglament rau en la proporció d’una estructura clara sobre quines dades han de ser prioritzades per a la seva obertura i garanteix un impacte significatiu en sectors clau com la investigació científica, el desenvolupament urbà i la gestió ambiental.
En l’àmbit espanyol, la regulació de la reutilització de la informació del sector públic es basa en dues fites legislatives fonamentals: la Llei 37/2007, de 16 de novembre, i la seva modificació mitjançant la Llei 18/2015, de 9 de juliol. Ambdues normes han adaptat el marc nacional a les directives europees (primer a la Directiva 2003/98/CE i, després, a la Directiva 2013/37/UE), assegurant que l’accés a les dades públiques contribueixi tant a la transparència com a la innovació.
Aspectes destacats:
Aquestes lleis han estat clau en el desenvolupament d’iniciatives de dades obertes a Espanya, impulsant la transparència governamental i l’economia basada en la informació.
La Llei 19/2013 és fonamental al marc regulador espanyol per garantir el dret d’accés a la informació pública i fomentar la rendició de comptes per part de les administracions.
Principals disposicions:
Aquesta normativa ha permès enfortir la confiança en les institucions públiques i millorar l’accessibilitat a la informació governamental.
Com a conclusió podem dir que l’obertura i reutilització de la informació del sector públic és un pilar essencial en la governança de la dada. Normatives com la Directiva 2019/1024 i la Llei 19/2013 han estat claus en la consolidació d’un model de dades obertes que promou la transparència, l’eficiència i la innovació.
Tanmateix, perquè aquestes regulacions siguin efectives, és fonamental que les administracions públiques adoptin una cultura d’obertura i modernitzin les seves infraestructures de dades. Només així es podrà garantir que la informació pública sigui accessible i aprofitable per a tota la societat.